|1.1⟩ Els orbitals atòmics dels àtoms polielectrònics són pareguts als de l’.
|1.2⟩ Els orbitals moleculars de les polielectròniques són pareguts als de l’.
Per analogia amb el cas atòmic,
conclourem que els orbitals moleculars de molècules diatòmiques
polielectròniques han de ser pareguts als orbitals de
l’.
|1.3⟩ Podrem utilitzar el nombre quàntic .
En particular, els orbitals
moleculars de les molècules diatòmiques polielectròniques, a l’igual dels
orbitals de l’, són
autofuncions de l’operador , i per tant
poden etiquetar-se amb el nombre quàntic .
|1.4⟩ Continuarem utilitzant la notació .
En molècules diatòmiques continuarem
utilitzant la notació per especificar
el valor de .
Llevat dels orbitals de tipus , tots els altres
estaran doblement degenerats.
|1.5⟩ Si s’escau, parlarem d’orbitals gerade, ungerade, enllaçant i antienllaçant.
Les molècules diatòmiques
homonuclears (amb els dos nuclis
iguals, com ara ,
o
) tenen
operacions de simetria que permeten classificar cada orbital molecular en
gerade o ungerade, o en enllaçant o antienllaçant.
|1.6⟩ Els OMs s’etiqueten per ordre d’energia o per comportament dissociatiu.
S’utilitzen principalment dues
nomenclatures per a referir-se als orbitals moleculars de les molècules
diatòmiques, una que els numera de menor a major energia, i l’altra que els etiqueta amb els orbitals atòmics
resultants de la dissociació de
l’orbital molecular. Ho il·lustrem en la taula 14.1 per a
molècules homonuclears, on també hi apareix una columna amb la CLOA de cada
orbital (vegeu §7.4.2).
Taula 14.1: Orbitals moleculars (OM)
d’una molècula diatòmica homonuclear. Mostrem l’expressió de la
CLOA (no normalitzada), i dues maneres de designar-los: numerats
per energia, o indicant en quin
tipus d’orbitals atòmics es dissocien (dissociació). L’eix internuclear és l’eix
.
| Energia | Dissociació | CLOA | ||||