|1.1⟩ És espontània si l’emissor no interactua amb res.
En la figura 9.5 s’esquematitzaven
els processos d’absorció i d’emissió d’un fotó. Més acuradament,
el procés d’emissió representat en la figura 9.5 hauríem
d’anomenar-lo emissió espontània,
per a distingir-lo d’un altre procés paral·lel, l’emissió estimulada (també es pot dir emissió induïda en comptes d’emissió estimulada).
Durant l’emissió
espontània, una molècula en un estat excitat decau espontàniament
(és a dir, sense cap ajuda ni interacció amb altra molècula o amb un fotó) a un
estat d’energia inferior. La transició del estat de més energia
() al de menys
energia () va acompanyada
de l’emissió d’un fotó de freqüència . La
direcció del fotó emès és aleatòria.
|1.2⟩ És estimulada si l’emissor interactua amb un fotó.
D’altra banda (figura 9.6), si haguérem
il·luminat la molècula anterior amb radiació d’una freqüència igual a
, podria haver-se
produït l’emissió estimulada d’un
fotó, fotó que tindria la mateixa freqüència i direcció que la radiació
estimulant.
|1.3⟩ Els dos tipus d’emissió es produeixen alhora.
En presència de radiació estimulant,
els dos tipus d’emissió s’observen alhora. En absència de radiació
estimulant, només es produeix l’emissió espontània.
|1.4⟩ La absorció sempre és estimulada.
L’absorció d’un fotó no es pot
produir ‘espontàniament’: el mateix fotó fa de radiació
estimulant. Tot i això, per simplicitat parlarem únicament
d’absorció i no d’absorció
estimulada.
Figura 9.6: Absorció, emissió
espontània i emissió estimulada de radiació. El símbol
‘’ indica un fotó
de freqüència .